Les grans tombes, monuments funeraris d'embergadura, proven l'existència d'una jerarquia capaç de dominar una mà d'obra, de contractar artesans especialitzats en gravar la pedra i l'edificació de superestructures. Monuments que acostumen atener un cert aire de propaganda, a més del funerari, que aclama l'estirp del dirigent. Esplèndides tombes principesques que contribueixen a la mitificació o heroïtzació del personatge enterrat, que enaltia als descendents al trobar-se lligats per llaços de sang a un avant-passat que alhora està vinculat amb al divinitat, la qual cosa en darrera instància vindria a potenciar la funsió política.
Aquestes tombes de càmera són originàries en els assentaments fenicis i púnics costaners, tinein t en compte l'intens comerç que es duia a terme entre aquests i l'interior. Aquests assentaments van exercir una poderosa influència en aquest tema. Per la seva magnitud gransdiositat serien susceptibles d'impressionar als dirigents ibers, qui pel seu estatus tractarien directament amb les factories costaneres, i això els induí a imitar les sepultures. De tota manera aquest coneixmeent també podia haver estat tramés oralment o mitjançant dibuixos pels mercaders orientals que s'internaven a les seves terres. Però en tots els casos les vies de difusió cultural són les factories fenícies i púniques de la costa. La relació comercial fenícia i l'interior indígena va passar a convertir-se també en una relació econòmico-cultural, amb el conseqüent transvassament i assimilació per part de l'element autòcton i també en sentit invers, d'idees socials i rituals. Això podia trobar-se en l'adopció per part de les classes altes de la societat ibera de la sepultura de càmera, encara que probalement aquesta adopció tan sols implica la superestructura, la manifestació externa de riquesa d'una alta jerarquia dirigent, monopolitzadora dels recursos econòmics que fabrica per a la seva darrera morada i receptacle digne de la seva posició social, i en canvi es conservés en essència el ritual generalitzat des de generacions passades conforme als preceptes de la seva religió. Les tombes d'aquesta mena estan indicant una diversificació jeràrquica en la societat ibèrica molt marcada, una idea de jefatura, de lideratge que si hagués continuat desenvolupant-se podria haver desembocat en una estructura de confederació o estat.
Les factories controlen l'accés al mar de les vies que condueixen cap a l'interior i creuen els territoris on s'extenen les càmeres hipogees ibèriques, la qual cosa evidencia que aquestes vies de comunicació han actuat com a vies de difusió cultural.
