Havent establert que l'objectiu principal de l'aprofitament de les llavors de gramínies era la producció de cervesa, i considerant que era un aliment secundari, que venia de gust, que podien permetre's en èpoques propicies, i no era un aliment que substituïa a la carn en èpoques dificultoses. A més s'havia de consumir just encavat de ser elavorada ja que el temps de conservació era en un principi molt breu, anant allargat-se amb el temps amb l'emmagatzematge en soterranis amb gel durant mesos.
L'aprofitament dels cereals té un altre aspecte a considerar: la seva conservació. Cal que es mantingui secs i airejats per evitar la seva floritura i la presència de paràsits. Els sòls secs en pisos elevats dels edificis, els anomenats graners, són necessaris per mantir els grans en bones condicions d'emmagatzematge. En les datacions actuals, a l'inici de l'aprofitament dels cereals silvestres, no existien llocs així. Hi havia caes ja fa 10.000 anys? El sedentarisme sorgí tan sols a conseqüència del desenvolupament de l'agricultura. Els pastors nòmades no necessiten poblats estables. I per als viatges només porten poques provisions o llavors. La producció de cereals com a provisions precisava d'un perllongat sedentarisme.
La humitat que afavoreix els fongs i la formació de la floritura que fa que els grans no es puguin menjar dificulten el seu emmagatzematge. Els recipients podrien haver sigut una solució provisional, fins que hi hagués edificis que satisfessin les necessitats. La ceràmica, els bols de fang, apareix molt aviat en la història de la cultura. Tot i que eren massa petits per poder guardar les quantitats de cererals necessàries per aprovisonar durant una temporada, sí que servien per transportar aigua, emmagatzemar-la en llocs accessibles, conservvar mel però no per als cereals. En canvi podria haver contingut la fermentació de la cervesa
