Arran del Tíber, on serà el port fluvial de Roma, resulta un lloc privilegiat: un gual de pas fàcil per als ramats trasnhumans. Per tant ben aviat es convertí en un marc ideal per efectuar la compravenda del bestiar. Així el lloc s’identifica amb el Fòrum Boari (mercat dels bous). Aquest indret fou consagrat ja de ben antic a una divinitat itàlica que protegia els ramats i tutelava les transaccions de bestiar que tenien lloc en aquest indret.
Amb el pas del temps aquest indret es convertí en un empori comercial, obert a la concurrència de comerciants forans que podien prendre part en les transaccions, amb garantia i seguretat total, gràcies a la protecció de la divinitat indígena. Aquesat divinitat (que prengué força amb la presència de comerciants grecs en el decurs dels segles IX-VIII aC) fou assimilada posteriorment a Hèrcules segons els complexos mítics fusionats: Hèrcules i la institució de l’Ara Màxima.
El culte a Hèrcules a l’Ara Màxima era controlat i dut a terme per dues estructures suprafamiliars de caràcter clànic: els Poticis i els Pinaris, que foren les famílies il•lustres a les que, segons el mite, Hèrcules ensenyà el ritual per tal que els sacrificis els resultessin grats.
Roma apareix com un petit poblat dedicat a la ramaderia i l’agricultura. Situada en un territori de frontera i afavorida pel contacte amb poblacions veïnes. Aquest creixement resultarà insuficient per encabir-hi nous contingents de població, viguts de fóra, per això fa necessari eixamplar la superfície del nou centre, englobant els turons més propers al Palatí i forman així la Roma dels set puols. La ubiciació de Roma fou decisiva en el seu desenvolupament històric. En efecte, la seva situació prop de la desembocadura del Tíber li permeté de controlar les comunicacions entre el nord i el sud de la península itàlica , i també entre el litoral i les muntanyes del interior. Roma esdevingué, ben aviat, un punt d’encontre entre pobles i cultures diverses.
A causa de la seva situació geogràfica, Roma fou un punt clau de les comunicacions terrestres. A l’altura del l’illa Tiberina, el Tíber, que a l’antiguitat presentava un llit molt més estret i profund que l’actual, feia una ampla volta i calmava les seves aigües. D’aquesta manera, l’indret esdevingué un gual de fàcil travessada, especialment indicat per aqls ramats transhumans que recorrien normalment la península de nord a sud a la recerca de pastures.
Roma domina també, des d’època força antiga, el tràfic fluvial pel Tíber, la principal via de comunicació entre l’interior i la costa. Aqixí controlà tmabé el comerç de la sal - producte bàsic per a la conservació i la manipulació dels aliments – que, obtinguda a la desembocadura del Tíber, era objecte d’un intens tràfic comercial per l’interior de la Península. Ara bé, laposició retirada respecte a la línia de la costa i la presència d’aiguamolls i maresmes en el tram costaner protegien la ciutat de possibles atacs marítims. Les dades topogràfiques indiquen que l’indret on sorgeix Roma senbla haver afavorit la presència humana, des d’època força antiga. Presenta una diversitat orogràfica formada per una sèrie de turons escarpats, d’escàs relleu i cims planers, altiplans de vessants suaus i fondalades fàcilment inundables.
Roma apareix com un indret de boscos frondosos que ocupaven els cims dels turons, amb denses concentracions d’alzines, faigs, carrasques, xiprers, lotus i brucs, alternats amb extenses màquies de figueres, murtes, llorers, pruneres i cues de cavall. Les fondalades eren cobertes d’estanys i maresmes palustres, plenes de salzedes. Pollancredes, joncars i cvanissars. A més hi havia nombroses grutes i fonts.
Amb el pas del temps aquest indret es convertí en un empori comercial, obert a la concurrència de comerciants forans que podien prendre part en les transaccions, amb garantia i seguretat total, gràcies a la protecció de la divinitat indígena. Aquesat divinitat (que prengué força amb la presència de comerciants grecs en el decurs dels segles IX-VIII aC) fou assimilada posteriorment a Hèrcules segons els complexos mítics fusionats: Hèrcules i la institució de l’Ara Màxima.
El culte a Hèrcules a l’Ara Màxima era controlat i dut a terme per dues estructures suprafamiliars de caràcter clànic: els Poticis i els Pinaris, que foren les famílies il•lustres a les que, segons el mite, Hèrcules ensenyà el ritual per tal que els sacrificis els resultessin grats.
Roma apareix com un petit poblat dedicat a la ramaderia i l’agricultura. Situada en un territori de frontera i afavorida pel contacte amb poblacions veïnes. Aquest creixement resultarà insuficient per encabir-hi nous contingents de població, viguts de fóra, per això fa necessari eixamplar la superfície del nou centre, englobant els turons més propers al Palatí i forman així la Roma dels set puols. La ubiciació de Roma fou decisiva en el seu desenvolupament històric. En efecte, la seva situació prop de la desembocadura del Tíber li permeté de controlar les comunicacions entre el nord i el sud de la península itàlica , i també entre el litoral i les muntanyes del interior. Roma esdevingué, ben aviat, un punt d’encontre entre pobles i cultures diverses.
A causa de la seva situació geogràfica, Roma fou un punt clau de les comunicacions terrestres. A l’altura del l’illa Tiberina, el Tíber, que a l’antiguitat presentava un llit molt més estret i profund que l’actual, feia una ampla volta i calmava les seves aigües. D’aquesta manera, l’indret esdevingué un gual de fàcil travessada, especialment indicat per aqls ramats transhumans que recorrien normalment la península de nord a sud a la recerca de pastures.
Roma domina també, des d’època força antiga, el tràfic fluvial pel Tíber, la principal via de comunicació entre l’interior i la costa. Aqixí controlà tmabé el comerç de la sal - producte bàsic per a la conservació i la manipulació dels aliments – que, obtinguda a la desembocadura del Tíber, era objecte d’un intens tràfic comercial per l’interior de la Península. Ara bé, laposició retirada respecte a la línia de la costa i la presència d’aiguamolls i maresmes en el tram costaner protegien la ciutat de possibles atacs marítims. Les dades topogràfiques indiquen que l’indret on sorgeix Roma senbla haver afavorit la presència humana, des d’època força antiga. Presenta una diversitat orogràfica formada per una sèrie de turons escarpats, d’escàs relleu i cims planers, altiplans de vessants suaus i fondalades fàcilment inundables.
Roma apareix com un indret de boscos frondosos que ocupaven els cims dels turons, amb denses concentracions d’alzines, faigs, carrasques, xiprers, lotus i brucs, alternats amb extenses màquies de figueres, murtes, llorers, pruneres i cues de cavall. Les fondalades eren cobertes d’estanys i maresmes palustres, plenes de salzedes. Pollancredes, joncars i cvanissars. A més hi havia nombroses grutes i fonts.
