La Troia de finals de l’edat del Bronze era una ciutat pròspera, però en cap cas
una gran regne, una potència regional amb capacitat per defensar-se durant més
de nou anys de l’embat d’una aliança de pobles grecs. Això pertany al terreny
del mite, segons l’arqueologia i els registre d’arxiu. L’estratègica
localització, a la bocanada dels actuals Dardanels (Helespont aleshores), el
seu avançat desenvolupament industrial (de manera particular el tèxtil i l’alfareria
exportats a molts llocs) i també l’abundant producció agrícola i pesquera, per
la riquesa dels seus sols i del mar. Aquest elevat interès comercial hauria
portat a ser cobejada per les potències estrangeres, de manera particular
aquelles on l’economia de les quals tingués una orientació mercantil.
Segons
els textos hitites on es troba referenciada Wilusa, durant bona part de l’edat
del bronze aquesta ciutat va estar sotmesa als hitites en règim de vassallatge,
i formava part d’un territori que es denominava administrativament Arzawa, a
Anatòlia Occidental. Amb un estatus fins i tot inferior al d’altres estats de
la mateixa regió (regne de Mira)
En
les modernes investigacions sembla confirmar-se aquesta accepció. Una
població total que no hauria arribat a
deu mil habitants, una perifèria probablement amb una població superior, però
en general tota la regió resulta demogràficament modesta en comparació amb
altres regnes de la costa occidental d’Anatòlia.
Tot
i això, la ciutat de Wilusa va desenvolupar un important paper en les aliances
i influències ja que els hitites tenien la voluntat d’assegurar l’estabilitat
dels seus territoris occidentals. Els seus governants van mantenir una extraordinària
fidelitat als patrons i probablement això els va fer objectiu d’atac de grups
anti-hitites, que voldrien enderrocar aquests governants pro-hitites per
substituir-los per altres. En aquest context els ahhiyawa podrien haver
donat suport als anti-hitites, per tant contra Wilusa, esperant que això desestabilitzés
la zona i poder extendre la seva influència a la regió, tant per motius
polítics com comercials.
No
es desprèn dels textos hitites cap guerra de Troia, això ens fa suposar que tan
sols va ser combats esporàdics entre els ahhiyawa i els governants de les
ciutats d’Anatòlia, entre elles Troia. Algun d’aquests enfrontaments va poder
servir d’inspiració per la composició de l’epopeia, o bé que una successió de
combats al llarg d’uns anys es convertís en un sol conflicte amb durada de nou
anys en la imaginació de l’autor. Certament un brillant narrador que va
aconseguir convèncer generació rere generació, fins els nostres dies, de la
historicitat del relat. La creativitat i la fortalesa de la seva narrativa és
on hi ha la genialitat.
