La geografia va ser important perquè l’absència al paisatge sudmesopotàmic de molts materials necessaris per a la creació i sostenibilitat d’uns sistemes socials altament estratificats (sobretot fusta per fer sostres, boscos, metalls bàsics i exòtics, diferents minerals semipreciosos i pedres exòtiques) fan probable que les antigues èlits del sud recorreguessin al comerç com a mitjà fonamental per a legitimar i ampliar el seu accés desigual al poder i als privilegis. Alhora, la geografia va proporcionar a aquestes societats un avantatge durable i irrevocable sobre els seus veïns en forma d’uns costos de transport més barats gràices a les vies fluvials.Durant tota la seva història les ciutats del Delta aluvial del Tigris i l’Èufrates van estar situades a la capçalera d’un enorme sistema de transport creat pels rius que fluïen de nord a sud, això els va permetre l’obtenció d’informació, mà d’obra i bens de moltes àrees ubicades a les conques del Tigris-Èufrates d’una manera més eficaç que qualsevol competidor potencial riu amunt o d’altres rivals allunyats dels rius. L’avantatge més decisiu de les ciutats del sud es concentra en la seva capacitat per importar bens necessaris en grans quantitats i a un cost baix des de les llunyanes terres altes, que sí comptaven amb aquests recursos tan preuats, recursos i bens que trasnportaven riu avall en simples barques, en raïs fets de pells d’animals, en petits bots d’espart o cuiro, o en barques i canoes empastifades de betum. Tant o mé simprtants van ser les xarxes de canals a l’entorn de les ciutats mesopotàmiques, que les connectava amb el curs principal dels grans rius , permetent-lis el transport amb eficàcia de productes agrícoles molt voluminosos mitjançant els seus hinterlands depenents, o utilitzar simples barques remolcades per animals de càrrega i força de treball humana.
No hi ha dubte que les antigues societats sumèries posseïen la tecnologia necessària per explotar eficaçment els avantatges del transport inherent al medi on vivien.
