UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA. Si et posessis entre dos miralls i volguessis comptar quantes vegades t'hi veus, no acabaries mai.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Els hicses.

Els hicses entraren a Egipte de manera gradual i pacífica. Ho feren com a caps de tropes mercenàries i també com a mà d'obra amb les seves famílies, instal·lant-se al Delta del Nil. Amb el pas del temps els contingents asiàtics arribaren a ser molt nombrosos a la zona del delta, i alguns dels seus membres accediren a posicions dominants en la societat. Molts d'ells eren funcionaris i governants de diferents ciutats, per la qual cosa tenien accés directe al govern de la zona.

Per la preminència a que els hicses havien arribat en aquella regió, van fer-se amb el poder entre 1780 i 1550 AC, en el moment en què a Egipte comença a fragmentar-se el poder en diferents zones d'influència. Els asiàtics no van trobar massa resistència per fer-ho a la zona nord, no hi ha mostres de destruccions corresponents a aquesta època. Però tot i no haver violència, la presa del poder per part d'estrangers no deixa de ser una commoció.

El govern dels hicses es perllongà una mica més d'un segle i no fou pas una època fosca. L'arqueologia ens mostra com aquests governants procedents d'Àsia introduïren a Egipte alguns dels elements que moldejaran la vida quotidiana del país del Nil al llarg dels temps. Potser l'exemple més significatiu és el del carro de combat i el cavall. L'armament egipci va veure's enriquit en aquest període amb la incorporació de l'espasa corva i d'una nova mena d'arc, l'arc compost, que mercès a la seva major tensió podia disparar fletxes a una distància superior.

Duran el govern dels hicses Egipte no va pas tancar-se dins les seves fronteres, sinó que va mantenir intenses relacions amb la Mediterrània oriental. La mala reputació dels hicses entre els egipcis va venir del culte que retien a Set, una divinitat associada al caos i al desert (símbol d'allò que és estèril) que va assessinar al seu germà Osiris i estava eternament enfrontat al déu Horus. Els hicses van assimilar-lo a la seva divinitat principal, Baal, una divinitat guerrera.

Per a poder exercir el control a tot el territori, els hicses van establir una aliança amb els nubis, al sud. Fragmentat el poder a Egipte, els governants de Tebes eren la seva principal amença. De mica en mica el governants tebans van anar fent-se més i més atrevits i anaren trencant les relacions de fidelitat que debien als governnats del nord, els hicses, fins arribar a l'enfronatment i la derrota definitiva d'aquests. Aleshores comença l'Imperi Nou, uns de les èpoques més glorioses de la història d'Egipte.