Lupercàlia i Palilia

Algunes festivitats religioses romanes - Lupercals o els Parilia - confirmen el marcat caràcter agropecuari de la Roma primitiva.
Les Lupercals, d'origen molt antic, se celebraven el dia 15 de febrer (el mes dedicat a les purificacions) en honor de Lupercus, una divinitat que protegia el bestiar de l'atac dels llops (lupus en llatí) i que, posteriorment, s'identificà amb el déu silvestre Faune. La cerimònia se celebrava entorn del Palatí. Així, a la cova del Lupercal tenia lloc el sacrifici inicial consistent en la immolació d'un animal. Tot seguit, els lperci, uns joves vestits amb tapalls de pell de cabra, amb la cara pintada amb la sang d el'animal sacrificat i cofats amb una corona d'herbes, feien una cursa propiciatòria de la fecunditat al voltant del Palatí. Mentre corrien, els luperci colpejaven amb els februa, unes tires de pell de cabra, les mans i les esquenes de totes les dones que trobaven pel camí, per tal d'afavorir la fertilitat.
Els Palilia eren les festes en honor d'una divinitat, de sexe ambigu, anomenada Pales, protectora dels pastors i dels ramats. Els Palilia eren un dels rituals més arcaics, com demostra la presència d'elements que remuntena pràctiques pròpies d'una societat pastoral molt primitiva. La cerimonia s'encetava amb la purificació de la closa del bestiar. Els pastors ruixaven el terra amb aigua purificadora i l'escombraven amb branques de llorer. Tot seguit, com a mesura de protecció, guarnien les tanques i les portes amb garlandes i brancatge i s'efectuava aleshores la fumigació de l'àrea amb sofre i suffimen(1). S'encenia una foguera amb branques d'olivera, pi i llorer. La imatge de Pales aleshores era ruixada amb llet i rebia com a ofrena una cistella de pastissets fets de mill. Llavors tenia lloc la pregària. Els pastors, mirant cap a llevant, recitaven quatre vegades una oració per a demanar la protecció de la divinitat o el seu perdó en el cas d'haver-la ofès. Després de rentar-se les mans, els ramaders bevien una barreja feta dellet i most. Aleshores encenien tres fogueres disposades una rere l'altra i saltaven pel damunt. Una de les mostres del primitivisme d'aquesta cerimònia rau en el fet que els pastors encenien el foc picant dues pedres foqueres.

(1) Es coneix amb el nom de suffimen un producte de caràcter sagrat que elaboraven les vestals barrejant les cendres provinents dels fetus de les vaques sacrificades durant els Fordicidia, la sang i les cendres de la cua d'un cavall immolat durant el mes d'octubre (l'anomenat October equus) i les cendres de les beines de les faves.